“Anca i veci i pianse” di Luciano Celotti

Ancò ò pianto,
un pianto chieto, sponsà,
sensa gròpi in gola,
quasi contento.
Ò pianto da par mì solo,
nessuno me vardava,
nessuno m’à domandà parché.
Le lagreme no’ le fa rumòr,
no le disturba, le tase,
le sbrìssia su la fàcia,
le te lassa na riga de calor
su la pèle grespà.
Le lagreme i-è gosse de dolor
che caressa la to disperassiòn.

L’è così che pianse i vèci.

0
  Articoli Correlati
  • No related posts found.